defectes refractius
defectes refractius_
Per valorar la visió d’una persona, l’òptic-optometrista mesura l’agudesa visual com a unitat de mesura que determina la capacitat d’identificar objectes situats a una distància determinada. Primer mesurem l’agudesa visual amb l’ull dret i després amb l’esquerre, i acabem el test amb la valoració en binocular.
- Miopia: defecte refractiu on la imatge es crea per davant de la retina com a conseqüència de tenir una major grandària del globus ocular o més potència de la necessària. Causa visió borrosa en objectes llunyans i no acostuma a afectar a la visió propera.
- Hipermetropia: defecte refractiu on la imatge es forma per darrere de la retina com a conseqüència d’una mida més petita del globus ocular o per no tenir prou potència per enfocar imatges properes. Per això provoca visió borrosa de prop i en visió llunyana, segons les diòptries del pacient.
- Astigmatisme: defecte refractiu provocat perquè la còrnia no és esfèrica, sinó que té una curvatura diferent en els meridians. Provoca distorsió o visió borrosa tant de lluny com de prop.
- Presbícia: apareix generalment entre els 40-45 anys i provoca dificultat per enfocar de prop. Es deu a una disminució del poder acomodatiu i augmenta de forma progressiva amb l’edat.